Ja hem començat amb bon peu, entrant de voluntària al cau de Palau i per fi, duent a terme una bona tasca pedagògica amb un bon equip. Qui ho hauria de dir, i des de l’educació del lleure. Més motivada, no puc estar. Gràcies a tots els que hi heu anat insistint! Podeu llegir aquí (PDF) el que vam fer el primer dia, com ho vam pensar i com va sortir... totes les valoracions / opinions constructives seran benvingudes!
També podeu llegir aquí (PDF) el resum del llibre sobre l’agrupament escolta “Codi obert”, per anar entrant en matèria; a mi, m’ha emocionat.
A més, ben aviat viatjaré de nou a England per visitar Summerhill! Hi he estat tan a prop tan a prop... que només em falta posar-hi els peus. Ja us ho explicaré de tornada.
Podeu veure els dibuixos que em fan els nens aquí (PDF); això em genera una nova curiositat: com es valora la qualitat d’un dibuix d’un infant? Què ens rebel•la el dibuix d’un infant? Però crec que aquest mes, la gran curiositat és: què és la pedagogia sistèmica?
Hem estat gravant intensivament de nou tota una sèrie de cançons tradicionals del món! Hem cantat en anglès, turc, japonès, basc, cubà, finès... Feu-ne un tastet amb Momigí (Japó) i Syahamba (Àfrica). Visiteu l'estudi de gravació on ho hem realitzat aquí i escolteu principalment "Thanks Robbie" aquí (Green House Studio).
Vegeu les sortides més divertides i ben trobades dels infants que em trobo pel camí a “cròniques de la realitat educativa”.
Llegiu la premsa que he anat recopil·lant aquest mes passat, hi trobareu homeopatia, Carles Capdevila, Pep Guardiola, entre d'altres, aquí (PDF).
M’ha emocionat el vídeo del Biblioburro! Vegeu-lo aquí (youtube 5 minuts). Tenim més novetats audiovisuals, ja que TV3 ha començat a emetre “Mestres” que ens va com l’anell al dit. Amb aquest primer capítol que podeu veure aquí (tres a la carta), m’han vingut més ganes de ser mestra d’una vegada per totes. Realment s’ha transmès la passió, la vocació i l’energia que cal per ser mestres i que a més, sento! M’agradaria que un programa com aquest, a part de parlar de “bons mestres” com a persones que estimen la professió (que és necessari), parlés també de bona pedagogia... No es pot demostrar al món que educar és una ciència? Els processos d’ensenyament i aprenentatge formen part d’una ciència estudiada. Es pot dir que fer de mestre no només vol dir estimar, donar, transmetre sinó saber què vol dir i com tractar, vincular, treballar, qüestionar-se: els coneixements previs, objectius d’aprenentatge, unitats didàctiques, ajut ajustat, necessitats especials, zona de desenvolupament pròxim, referent, valors universals, creixement personal, àmbit psicomotor, dislèxia, metodologia, autoritat, entre molts d’altres temes...
Amb tot això tan interessant, que fa que la vida torni a tenir guspires, xispes, llum i passió... podria dir com aquell que deia: “i en Núñez encaaara és president del Barça” que la facultat encaaaara està al seu lloc, o més avall (al final, acabarem a l’infern), i una petita mostra, res, pecata minuta, és aquesta: vegeu aquí (PDF).
Una forta abraçada, d’aquelles que agrada donar i agrada rebre!
Gisela.
