Read it in English here.
De la curiositat:
Quin paper té l’educació emocional a l’escola?
Gràcies
a l’elaboració de la tasca d’un Projecte d’Acció Tutorial (PAT) de
l’assignatura d’Acció Tutorial del semestre passat, vaig tenir
l’oportunitat i l’excusa de fer recerca sobre l’Educació Emocional.
Va ser un plaer tenir converses amb professionals de l’educació i de l’educació emocional concretament. Vam
escriure tot un treball amb un seguit d’objectius i activitats per
treballar amb nens i nenes de l’etapa d’infantil. Ens ho va passar molt
bé, va ser enriquidor i vam aprendre molt.
Podeu llegir el treball sencer aquí i el resum de tot plegat a continuació:
Nosaltres
partíem de la idea que l’educació emocional, a l’escola i a la vida, es
treballa de forma transversal perquè hi és sempre, a tot moment i a tot
arreu. El gran descobriment va ser que, com en el cas del llenguatge
oral (i tantes altres coses), si l’educació emocional no la treballem
mai a consciència, de forma sistemàtica i programada, no se’n treu el
màxim rendiment.
En aquest treball parlem de:
Què són les emocions?
Què és l’educació emocional?
La dificultat de fer educació emocional.
Quan es fa educació emocional?
Com es pot treballar l’educació emocional?
Què en diu el currículum d’Educació Infantil, de les emocions?
Sobre la consciència emocional; Sobre la regulació de les emocions; Sobre l’autoestima; Sobre la relació amb els altres; Sobre la regulació de les emocions.
El paper de l’escola i la intervenció de la mestra en l’educació emocional.
Les emocions en el seu context cultural.
El paper de les famílies en l’educació emocional. (i altres)
De la curiositat:
"Què significa el joc per a l'infant?"
“L’infant viu en el joc una experiència molt poc freqüent en la vida de les persones: la
d’enfrontar-se tot sol a la complexitat del món. Es troba sol, amb la seva immensa
curiositat, amb tot allò que sap i que sap fer, amb tot allò que no sap i que vol saber,
davant d’un món fascinant, ple d’estímuls i de coses noves. (...) I tot això amb una
llibertat total, perquè el que no es pot fer, es pot inventar (...). Cap adult no podrà
preveure ni mesurar mai la quantitat de coses que aprèn un infant quan juga, perquè
sempre seran moltes més de les que som capaços d’imaginar.”
d’enfrontar-se tot sol a la complexitat del món. Es troba sol, amb la seva immensa
curiositat, amb tot allò que sap i que sap fer, amb tot allò que no sap i que vol saber,
davant d’un món fascinant, ple d’estímuls i de coses noves. (...) I tot això amb una
llibertat total, perquè el que no es pot fer, es pot inventar (...). Cap adult no podrà
preveure ni mesurar mai la quantitat de coses que aprèn un infant quan juga, perquè
sempre seran moltes més de les que som capaços d’imaginar.”
De: Tonucci, Francesco. La ciutat dels infants. Editorial Barcanova. Barcelona: 1997. (Pàg. 40)
Podeu llegir-ne el text sencer aquí (PDF). Continguts:
1. La significació del joc a la infància.
2. La funció del joc.
3. Condicions per al joc.
4. El rol de l’adult.
5. Els diferents tipus de joc: El joc heurístic.
De la curiositat:
"És positiva la introducció de les TIC a l'aula?"
Sempre havia cregut que més aviat no, així que amb l'excusa de l'assignatura d'Alfabetitzacó Digital em vaig permetre fer una petita recerca per averiguar tot allò de postiu d'ordinadors, pantalles digitals and so on en una aula on hi ha el repte de l'aprenentatge i del desenvolupament en joc.
No és que arrivés a grans conclusions perquè segurament em falta l'experiència de veure bones pràctiques amb les TIC on n'estic segura que en treuen un bon partit, però aquí (pdf) en teniu el resultat, del que és la meva reflexió de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada