Cròniques - setembre

Forma part d' "escola" els textos bonics que podeu llegir a continuació. Per a tots els que comenceu aquest curs, molts ànims! Llegiu això als vostres alumnes, siguin de l'edat que siguin:
Extret de xicranda, feu-hi un cop d'ull! Gràcies, Roser, per compartir-ho.
Pau Casals."I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest món un lloc digne dels seus fills."

I també: 

Gràcies, Laura, per compartir-ho.

Diuen que una nena tenia una papallona atrapada a dins de la mà i es va trobar amb un savi. Va tenir la pensada de posar-lo en una situació en el que se sentís atrapat amb una resposta errònia. Va preguntar-li si en obrir la mà, la papallona estaria viva o morta i va pensar:

"Si diu viva apretaré la mà i la papallona es morirà i si diu que estarà morta, obriré la mà i la deixaré volar"

Davant de la qüestió, el savi va contestar: "La vida de la papallona està a les teves mans"

(Jose Manuel del Pozo)                                                                                                                                                        
Aquest mes de Setembre el començo entusiasmada amb SUMMERHILL, tal com he detallat a "Benvinguts". Amb la meva visita a Itàlia pensava que em retrobaria amb Tonucci i altres autors italians però no, vaig ensopagar de cop amb Neill.
 Quan vaig llegir Summerhill per primer cop, ara fa dos anys (quan a l'inici de la carrera em sorprenia qualsevol autor del que sentís el nom i corria a la biblioteca a llegir-ne el que fos) ho vaig trobar genial, però no tenia ni idea que aquesta escola - experiment encara existeix i amb èxit!!!

 Llegiu-ne aquí (PDF) el resum de 4 pàgines del llibre (de gairebé 350 pàgines) i veieu-ne la pel·lícula aquí (vimeo). 
Aquesta és una escola basada en la llibertat. I fins aquí puc avançar-ne res més perquè ja és prou difícil explicar-ho en 4 pàgines com per fer-ho en una línia. Us convido a obrir el PDF i descobrir-ho per vosaltres mateixos!
                                                                                                                                                             

El curs passat vaig estar de visita en un P5 d'una escola pública (Vallès Oriental) on la mestra té una visió del nen molt encertada (des del meu punt de vista) i on es deixa llibertat per créixer i expressar-se. Podeu llegir-ne l'experiència i l'observació que en vaig fer aquí. Aquesta classe és un lloc molt relaxat i adient per desenvolupar-se en tots els àmbits. Veureu que l'estona de la rotllana és un moment màgic!

                                                                                                                                  

Fa temps que vaig tenir la sort d'estar a la Jornada de Portes Obertes de l'escola Can Manent (Cardedeu), una de les escoles més innovadores de la zona.  No en conec gaires coses però sí que estic ben assabentada de la seva filosofia i la metodologia de treball, els ambients. Podeu llegir-ne la informació aquí (PDF).
                                                                                                           

Voldria avui, fer una mena d'homenatge al Diari ARA, que no sé pas quanta gent se'l deu haver fet seu des d'abans i tot que sortís la primera publicació. Ha de ser, per força, el diari referent de tots els que tenen el cap ficat en el món educatiu.
Carles Capdevila, per exemple, director del diari, al·ludeix molt sovint els mestres i amb una visió molt encertada. Moltes gràcies per reconèixer públicament aquesta feina!

"(...) I em poso dret per fer una reverència i assegurar  que a pocs llocs he trobat tanta vocació, il·lusió, passió, paciència, habilitat i amor per una feina com en les educadores de canalla per sota dels sis anys. Els ho he dit molts cops i et responen que cada criatura els compensa. Deuen tenir raó perquè està clar que no les compensa ni el sou ni el poc respecte de la societat ni la manera com les maregem els pares ni les malalties que els encomanen els nens ni els decibels de plors que suporta la seva orella.

I si quan els portem el fill dilluns al matí, que és un dia difícil, els donem les gràcies? "

(Diari ARA. iaquí. Dissabte 4 de juny 2011)