Benvinguts de nou,

Read it in English here.

sembla que hagi passat més d’un mes perquè aquest febrer ha estat trepidant, us ho relato tot seguit:

El més significatiu és que després de descobrir que Summerhill existia i no era només un llibre d’una història que una vegada va passar, després de veure la pel·lícula a Itàlia l’estiu passat, després de parlar-ne a tothom, després de fer sessions a casa per parlar-ne, després de contactar amb ells, després de demanar per gairebé treballar-hi... després de tot, PER FI HI VAIG POSAR ELS PEUS! 

El relat del viatge és una aventura que fa tremolar d’emoció i tot el que va passar fins que no vaig veure el cartell “SUMMERHILL”... I un cop allà, totes les sensacions, totes les preguntes i totes les respostes interminables, els espasi, l’ambient, la gent, les emocions... tot, tot, ho podeu llegir aquí (PDF).

En aquest viatge meravellós vaig retrobar vells amics, una mica més i dormo en un carrer nevat i fred de London, vam conèixer gent nova, molta gent nova d’aquí i d’allà, però tots en un mateix món, després de més de 3 anys vaig tornar a ser físicament a Brockwood i vaig adonar-me que era ahir que hi era, corrent pel corridor, berenant al Center, compartint llar de foc, signing out a secretaria, tallant tomàquets a la cuina i fent rota... 

Continuem estant al cau havent passat el Carnaval i a veure si a partir d’aquest mes que han passat tantes celebracions, ens posem les piles... I vaig fent estades a l’escola de Cardedeu on cada dia veig que això és el que ha de ser (fins i tot millor que a Summerhill, potser, potser), aniré penjant cròniques mica  mica... de moment, podeu llegir-ne algunes coses aquí. 

Tornarem a Brockwood tota la família al completo a finals d’aquest mes i tinc programat d’anar-hi intensament al maig, i entrarem en contacte amb un dels kindergardens d’allà, el Wildflowers!, amb qui ja hi vaig compartir una sessió fa uns quants anys.  

Estem en plenes facultats al Cor de Noies de Matadepera! Vam fer un concert de les “13 cançons d’aquí a la vora” a Sant Feliu, amb el grup de nens Tic Tac. Els propers concerts no seran fins a l’abril (dg 15, 22 i 29 (18h) a Reus, Barcelona i Terrassa, respectivament).

Hi estarem més d’acord o menys però és un goig que facin un programa a TV3 sobre Mestres. A mi m’emociona i m’entusiasma poder tenir aquest “debat” televisiu, perquè m’apassiona saber les opinions de tanta gent diferent. Si el primer capítol no us va entusiasmar o no teniu temps, us recomano especialment que mireu el II o IV (com aprenem) que parla de propostes metodològiques molt interessants (les que s’haurien de qüestionar totes les escoles tradicionals); el link directe de la seva pàgina web de l’escola la qual fan referència (El Roure Gros) els podeu veure. I sinó, també, sobretot, el V (família i escola) aquí (tres a la carta). 

El cinquè hauria d’ensensenyar-se a tots els centres educatius a totes les famílies perquè aquesta guerra (perquè és una guerra) entre qui té la raó, si el mestre professional o el pare del nen consentit ja passa de taca d’oli.  No es diu res que no sapiguem.... però com dic, és un goig tornar-ho a sentir. Cal reafirmar-ho, tot això, i a la població que no està immersa en aquest món educatiu li va molt rebé. 

Anem a l’apartat de la premsa i audiovisual amb tot el que hem anat topant (sense buscar-ho massa) durant aquest mes de febrer passat. Hem redescobert a la Teresa Forcadas amb una entrevista amb en Carles Capdevila (i en el programa V de Mestres). Podeu veure el vídeo de “L’etiqueta de d’hiperactivitat infantil ésposterior al medicament” 

Cada vegada estic més convençuda que aprendre té més a veure amb l’autoconfiança que en cap estratègia pedagògica... vegeu el Helplessly Learning (youtube) . Vegeu aquest vídeo (youtube) tan interessant de  l’Esther Bonal explicant què es fa en el Centre de Xamfrà.  

També us farà gràcia una mica de bellesa amb el "The fantastic flying books" (youtube). Visiteu de nou el blog de la Marina amb les nostres fotos de la retrobada a BP i el seu treball de Bedroom Series. He obert un nou espai al blog que es diu “imatges” ja que l’espai del Flickr està ple, per anar documentant amb imatges tot allò que aquí relato!

Avanço que minuts abans de publicar aquesta entrada ja hem visitat l’Escola de Martinet. Però no us ho podré explicar fins a l’abril!

Us esperem a l’Abril amb totes les novetats que hi hagi hagut i sorpreses que encara no sabem!

Sentiu-vos prínceps i princeses però no tracteu als altres com a súbdits,

gisela