Pluja, pluja. Vent, bolets... Cel serè i fred. La
Tardor ja és aquí, que bonica!
Novembre que plores tot regant els camps,
bolets i castanyes duus a xics i grans,
el dia s’escurça, se’n va Sant Martí,
les fulles ja cauen, el fred ja és aquí.
He re-descobert aquesta cançó que vam aprendre a l'escola amb la Roser. Quina il·lusió.
Ja podem dir que el curs es
comença a normalitzar davant dels canvis de vida. Ja he conegut el P4 de pràctiques, un grup maquíssim, i maquíssim
també, el grup nou de Llops i Daines del cau. Tot és força emocionant, que
requereix molta energia i dedicació però que dóna fruits i bons resultats.
Hem trobat el centre d’interès perfecte pels nens del cau. Els 4
elements de la naturalesa. Aquí (PDF) els teniu!
D’una escola inclusiva pel que fa a famílies vingudes d’arreu, a una
metodologia estancada i clàssica. No es pot tenir tot, de moment. Això m’ha fet
tornar a tenir al necessitat de llegir altres
maneres de veure l’educació. Llegint-ho, em ressona tan bé com de
malament em senta fer-ho tradicionalment. Recordem-ho llegint l’entrevista a
l’ARA de Tonucci aquí (PDF). També cal estar en contacte amb el fenomen Wild – Equador (vídeo youtube).
L’escola catalana inclou a tothom... però la manera
de fer és rígida! Si hi entres (benvingut siguis!) t’has d’adaptar totalment a
la nostra rigidesa: s’entra per aquesta
porta a tal hora, se surt per l’altra i els pares no entreu, la bata se
l’enduen a cada divendres, al migdia no es puja la cadira, avui és festa, ara fem el bon dia, ara toca
pati...
Qui treballi en una escola d’EI ja entendrà què estic dient... un reguitzell de normes que faciliten la convivència de 25
individus de 4 anys i un sol adult, i
ajuda a l’adquisició d’hàbits i
l’ordre, la netedat i en general en benestar però trenca tota llibertat,
el pensament, la creació, el sentit comú, l’aportació de noves idees o la
integració de noves maneres de fer i cultures...
A curiositats ja fa molt de temps que hi
havia el tema de la Pedagogia Sistèmica. Per fi ha aparegut el descobriment,
temps al temps, ha arribat pel camí, una profe de la facultat que m’hi ha obert
les portes. Mil gràcies per aquesta casualitat.
Totalment ressonant m’hi endinsat llegint i parlant amb aquells qui ja ho
practiquen i hi creuen. És fascinat. Al llarg d’aquests mesos serà la recerca
més buscada a nivells professional i personal. De moment, una aproximació a
aquí PDF.
Escoltant cançons de Tardor, he trobat un CD de cançons temàtiques per
a infants, que se’ns va passar per alt quan vam fer recerca, que està molt
rebé: Cançons popolars i Noves de Dàmaris Gelabert.
Especialment aquesta l’hi hem trobat molt d’encant: Dàmaris Gelabert – Les Castanyes
Peten, Peten Les castanyes, peten peten, donen voltes cata-crec!
Altre vegada, el
tema de la música a l’educació i l’educació amb música... Haurem de fer un
pensament aviat sobre un nou fill musical!
Hem viscut una
Festa de Tardor fenomenal, com feia temps que no la vivíem. Moltes gràcies a
tots els que hi han col·laborat. Fira
medieval, 40 anys dels Gegants, cursa de llits... tot plegat un sentiment de
pertinença d’un poble particular com el dels gals enmig de romans i d’un país
original, dels que pocs se’n troben terres enllà.
La festa no s’acaba que aquest mes serem per a tota la comarca i una mica més lluny, rodant “Dones d’aigua”, un espectacle molt complert amb el Cor de Dones de Sant Celoni. Hi esteu convidats! Seguiu-nos aquí (blogspot).
Que gaudiu d'un feliç novembre i molta llum,
gisela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada