Maig

Read it in English here. 
Hem deixat endarrere el meu mes preferit, l’Abril, però és un gust començar aquest mes amb tant consciencia de la natura. Krishnamurti en parla molt, de la natura, i mai he arribat a sentir-la com ell l'expressa. També Candice Night. Però ara, després d’estar tants dies malalta, sembla que hi ha una pau especial en l’ambient. La verdor de la primavera és impagable i miri on miri pels finestrals de casa sempre hi ha verdor i fins i tot se sent el tiu-tiu dels ocellets.

És el temps de les Bluebells a  Brockwood!             

Estem molt esverades des de que hem aconseguit entrades per Blackmore’s Night! És el concert de la nostra vida i era o ara o mai; Anglaterra (Salisbury); October 2011. Vestirem medieval i cantarem totes les cançons.

Parlant de música... ja tenim pràcticament enllestit el CD per a l’Escola Bressol. Podeu veure aquí – dossier (PDF) (cançons amb lletra i dades músics) i us en deixem escoltar alguna: Cançó de bres per a una princesa negra i Cançó del Planeta Venus. I també les fotos del grup de músics i de la sessió de gravació a l'espai Flickr.

Tinc moltes ganes de començar les pràctiques a l’escola El Sagrer. Serà molt emocionant i de ben segur que us podré explicar un munt de coses.

He afegit un apartat de “lectures” a la pàgina de Curiositats, que són les properes lectures que tinc intenció d’anar fent a l’entorn de l’educació. Aquest Sant Jordi ha estat una bona excusa per allargar-ne la llista!

Ja podeu veure els Descobriments d'aquest mes. Hi ha una nova entrada a Cròniques de la realitat educativa. I més conclusions!

No dubteu en contactar amb mi per qualsevol dubte, suggeriment... a gcolelsa7.alumnes@ub.edu

Gaudiu de la primavera.

Farewell,

Gisela.
 Welcome to this month

We left my favourite month behind, the April, but it is nice to face May full of nature. Krishnamurti talks a lot about nature, so does Candice Night. After some days of beeing ill I feel an especial peace on the air. The green everywhere is amazing. It must be the time for the Bluebells at Brockwood too!

We are extremly excited because we finally got the tickets to Blackmore’s Night Concert in Salisbury October 2011. This is the concert of our life and for that we will be in fancy dresses and sing all the songs for sure.

Talking about music, we have practically got the CD for the Early Childhood School (Kindergarden). You can check here the portfolio aquí – dossier (PDF) and we let you listen to a pair of songs: Cançó de bres per a una princesa negra and Cançó del Planeta Venus. You can also have a look to the pictures we took on the recording session with the musicians at Flickr. 

I’m very looking forward to start the practice in a new school, that I am sure I will be able to tell you many good things.

I added the next “readings” I am pretending to do in the Curiosities seccion. You know we celebrate this fantastic day of the book, here in Catalunya, for the Sant Jordi day, and I got many new readings this time. You can also see the new “Discoveries” for that month.

Do not hesitate to write to me for anything you wish to explain, suggest... at gcolelsa7.alumnes@ub.edu

Enjoy the spring,

Farewell ,

Gisela.

Cròniques de la realitat educativa (MAIG ARXIU)

Vet aquí que la segona cosa essencial de la professió de mestre és -com en la majoria de les coses de la vida- el SENTIT COMÚ. La primera, estimar. 

Us exposo dos exemples de males pràctiques educatives (i per tant, de mals mestres). La primera situació,que diu tantes coses!!! Analitzeu-la a consciència. Jo em poso les mans al cap. 
I la segona situació, més gràfica:

Aquest és un pare que preocupat pel seu fill en una assignatura en concret, va a parlar amb el professor a l'institut. Les paraules del professor són:

- Oh, és que el seu fill sempre s'asseu darrere de tot de la classe, a l'última fila, i es clar, es distreu.

- I per què no el fa seure més endavant?

- Doncs perquè el seu cognom comença per "V", i els faig seure per ordre de llista.

Sembla mentida, però aquestes coses passen, a l'educació d'aquest país. Falta una mica d'anàlisi a consciència del que ensenyem, com ho ensenyem i per què ho fem.

English: 

This is about COMMON SENSE when we are teaching. See two different examples; the first one is very graphic but I can tell you for sure that this happens in the real world. It says (on the picture): "I'm gonna tell you the parts of the tree."
And the second one is real, a friend told me and I believe him because it happens too: There is a teacher that when a father of a boy in his class comes for an interview, he (the teacher) complains about the boy because he sits at the back of the classroom and gets distracted. When the father suggests why he doesn't ask him to sit in the front, the teacher answer is: "because his surname starts with "V" and in my class the students sit down in an alfabethical order.

Conclusions MAIG (arxiu)

Crec que cal un canvi radical i profund. És totalment possible des del meu punt de vista, només cal voler-ho. Com que el canvi seria radical, vol dir que afectaria a la societat, i a tot el sistema, i no interessa a molta gent. Però més igual. Jo sí que ho vull. I des de la meva petita parcel·la, a l'escola on jo treballi fomentaré aquest canvi.
Per això estic tant interessada en les ESCOLES INNOVADORES, o com en dic jo, "ESCOLES ESPECIALS" (veure apartat Cròniques de la realitat educativa). Darrere d'aquestes escoles, sovint, no hi ha grans metodologies ni doctrines... simplement bons mestres que estimen el que fan amb unes bases molt senzilles, que són les que calen. I sembla mentida que per aplicar la senzillesa calgui un canvi radical i profund, oi?

Intento fer una mica de recerca sobre aquestes escoles i veure com s'ho fan per superar les barreres del sistema. Jo mateixa ho vaig experimentar, sent alumna d'una escola molt i molt especial... ni més ni menys que Brockwood Park School. No puc estar-me d'avançar algunes cites del llibre de Neill, Summerhill, perquè em recorda profundament Brockwood i perquè aquesta escola de bo de veres que va aconseguir ser DIFERENT:

“Summerhill, una escola en funció de les necessitats dels infants; amb la llibertat única i per davant de tot.”

“una escola que obliga els infants actius a romandre asseguts en uns pupitres per estudiar matèries, la major part de les vegades inútils, és una escola dolenta. És una escola per als qui no tenen esperit creador i volen infants dòcils sense esperit creador, infants que encaixin en una societat que té com a model de l’èxit el diner.”
" Si feu aprendre als infants música o qualsevol altra cosa per força els convertireu d’alguna manera en adults sense interessos. Formareu individus integrats al sistema, la qual cosa és bona per una societat que necessita individus dòcils asseguts en despatxos tristos, o aturats darrere un taulell, que agafen mecànicament el metro o l’autobús a les 8.30; en resum, una societat que es fonamenta en les espatlles d’homenets esporuguits, de conformistes mortalment espantats.” 

Llegint això, no creieu encara en que cal un canvi radical i profund per crear "escoles especials"? Així és que no sou del meu parer... no crec doncs, que continuar llegint aquest blog us aporti gaire. Com hi heu arribat?

* English: I think there is the need of a huge and deep change or revolution in education. I think it is perfectly possible, we just need to really want it. Because this huge and deep revolution will change the society and the hole system, many many people do not want it. I do want it and I will do my best to promote that change even if it is very little. 
That is why I am looking for "special schools". These, are the ones without big ideals... they work with the simplicity but there are good teachers and they love their job. 
Ask for the translation of the quotes from Summerhill, if you have not read it in English. I would be delighted to translate it for you because it deserves it (at: gcolelsa7.alumnes@ub.edu

Descobriments MAIG (arxiu)

De la curiositat: 

Què és la dislèxia? 

He fet un resum de la informació d'un llibre molt pràctic que podeu llegir aquí (PDF) sobre aquest trastorn d'aprenentatge. I a més a més he tingut l'oportunitat de fer classes a una nena dislèctica i això m'ha permès posar-ho a la pràctica i conèixer una mica el món de l'"educació especial" i és molt divertit i interessant.