1 de novembre del 2011

Benvinguts al novembre!


Volíem la Tardor i ja la tenim aquí, tota majestuosa, ella, perquè ha vingut tota complerta: fred, pluja, olor de fulles seques i gust de castanyes! M’encanta.
Vam estar per fi al concert de Blackmore’s Night a Salisbury! Veieu-ne les fotos al blog de la Marina: Rina life at Brockwood.
He estat al CAMP NOU per primera vegada a la vida! A tribuna, veient el Barça – Mallorca amb un resultat de 5 – 0. L’adjectiu que millor descriu el Camp és BONIC, més que majestuós i espectacular. És brutal la sensació d’estar amb una família de 80.000 persones en un mateix lloc per el mateix objectiu, que guanyi el Barça. Vaig veure de ben a prop el clatell d’en Guardiola, i en Xavi em va passar pel costat tocant-me l’espatlla. Aquesta és la meva història i no la regalaria a ningú!
Hem estat al nou espectacle de la Joana i en Magí Serra i companyia amb música original d’en Pau Figueres. Enhorabona! I també hem visitat l’exposició de la Pedrera de Perejaume, realment, molt curiosa, la seva obra. Properament veurem CUAC! de Txo Titelles en una sessió per a escolars. Ja us ho explicarem!
Encara vam fer una altra sessió de la pel·lícula de Summerhill, aquesta vegada amb gent del món de l’educació i tothom va sortir encantat. Ja estem organitzant un autocar per anar a visitar-la al febrer.  Vegeu el ppt aquí.
Fa poc que vaig estar a la lectura i defensa d’una tesi doctoral! Llegiu-ne l’experiència aquí (PDF), gràcies a això torno a estar enganxada a la droga de la recerca del coneixement. Per això, aquest mes el blog es nodreix de tantes noves entrades, n’hi ha per a tots els gustos!
- Llegiu el text en defensa dels mestres “Un mestre, un heroi” aquí (PDF). La societat actual del nostre país deprecia als mestres. Oi que quan no anem al metge diem “vostè, talli amb el bisturí per aquí”, doncs sembla que tothom es veu capaç de dir a un mestre com ha de fer la seva feina.
- Un recull d’experiències personals a les extraescolars d’anglès (cròniques).
- Moltes curiositats noves i moltes lectures pendents per anar fent.
- Més informació sobre ESCOLES INNOVADORES, en aquest cas sobre REGGIO EMILIA, una regió molt concreta d’Itàlia. La vida és plena de casualitats. Just que em proposo d’”estudiar” què és la pedagogia Waldorf que em trobo, a la Festa de Tardor de Sant Esteve una paradets de l’escola de Vallgorgina: encantada de fer el primer contacte! (descobriments).
- He fet un descobriment molt bèstia sobre L’APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES. Llegiu-lo aquí (PDF). S’ha d’investigar més a fons això. Nova curiositat: maneres innovadores d’ensenyar i aprendre matemàtiques (innovadora perquè no es fa, però lògica i evident).
Farem una  petita prova i en lloc de publicar aquestes curiositats, descobriments i conclusions en els seus apartats corresponents, estaran com a entrada del mes i quan es caduquin, ja s’arxivaran en els seus apartats.
Com que estic tan contenta d’estar registrada a l’ARA, penjo algunes notícies o articles d’opinió que m’han semblat interessants d’aquest mes. No és pas una presentació exhaustiva, sinó amb el que m’he anat trobant cada dia... Veure-ho aquí (PDF). Índex: Mestres, el millor exemple; Universitats, per un model català; El pedestal on cal enfilar els mestres; Lector moderat i comentaris de nivell.
Una frase per pensar: ¿el llenguatge estructura el pensament o el pensament estructura el llenguatge?
I fins aquí aquest mes, que ja veieu que els aprenentatges estan en ple rodatge. Que gaudiu de la meravellosa Tardor que estem tenint i que apreneu molt!
Molta llum, gisela

2 comentaris:

  1. tu sigui l'estació que sigui sempre estàs carregada d'energia eh! així m'agrada!

    ResponElimina
  2. Gisela, fa goig el munt de continguts, idees, pensaments i aprenentatges que tan generosament comparteixes amb tots nosaltres. Et felicito!.
    Respecte a l'escrit sobre el "mestre heroi", dir que, malgrat sembla que hem de "saber", "saber fer" i "ser" moltes coses, crec que en realitat "ser i fer de mestre" és molt senzill. Tan sols requereix ser a prop dels infants i oferir-los tot l'afecte que necessiten per crèixer, tan senzill com "ser persones" i alhora tan complexe,oi?. I ser persones vol dir fer el que creiem que hem de fer al marge del valor que hi donin els altres, fer-ho perquè hi creiem, perquè ho sentim, ... perquè SI!. En tot cas, el reconeixement que val es el que obtenim dels infants i aquest el tenim cada dia.
    Seguiré llegint el teu blog i miraré de ser a prop teu per veure com creixes, MESTRA!.

    ResponElimina