1 de novembre del 2011

Benvinguts al novembre!


Volíem la Tardor i ja la tenim aquí, tota majestuosa, ella, perquè ha vingut tota complerta: fred, pluja, olor de fulles seques i gust de castanyes! M’encanta.
Vam estar per fi al concert de Blackmore’s Night a Salisbury! Veieu-ne les fotos al blog de la Marina: Rina life at Brockwood.
He estat al CAMP NOU per primera vegada a la vida! A tribuna, veient el Barça – Mallorca amb un resultat de 5 – 0. L’adjectiu que millor descriu el Camp és BONIC, més que majestuós i espectacular. És brutal la sensació d’estar amb una família de 80.000 persones en un mateix lloc per el mateix objectiu, que guanyi el Barça. Vaig veure de ben a prop el clatell d’en Guardiola, i en Xavi em va passar pel costat tocant-me l’espatlla. Aquesta és la meva història i no la regalaria a ningú!
Hem estat al nou espectacle de la Joana i en Magí Serra i companyia amb música original d’en Pau Figueres. Enhorabona! I també hem visitat l’exposició de la Pedrera de Perejaume, realment, molt curiosa, la seva obra. Properament veurem CUAC! de Txo Titelles en una sessió per a escolars. Ja us ho explicarem!
Encara vam fer una altra sessió de la pel·lícula de Summerhill, aquesta vegada amb gent del món de l’educació i tothom va sortir encantat. Ja estem organitzant un autocar per anar a visitar-la al febrer.  Vegeu el ppt aquí.
Fa poc que vaig estar a la lectura i defensa d’una tesi doctoral! Llegiu-ne l’experiència aquí (PDF), gràcies a això torno a estar enganxada a la droga de la recerca del coneixement. Per això, aquest mes el blog es nodreix de tantes noves entrades, n’hi ha per a tots els gustos!
- Llegiu el text en defensa dels mestres “Un mestre, un heroi” aquí (PDF). La societat actual del nostre país deprecia als mestres. Oi que quan no anem al metge diem “vostè, talli amb el bisturí per aquí”, doncs sembla que tothom es veu capaç de dir a un mestre com ha de fer la seva feina.
- Un recull d’experiències personals a les extraescolars d’anglès (cròniques).
- Moltes curiositats noves i moltes lectures pendents per anar fent.
- Més informació sobre ESCOLES INNOVADORES, en aquest cas sobre REGGIO EMILIA, una regió molt concreta d’Itàlia. La vida és plena de casualitats. Just que em proposo d’”estudiar” què és la pedagogia Waldorf que em trobo, a la Festa de Tardor de Sant Esteve una paradets de l’escola de Vallgorgina: encantada de fer el primer contacte! (descobriments).
- He fet un descobriment molt bèstia sobre L’APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES. Llegiu-lo aquí (PDF). S’ha d’investigar més a fons això. Nova curiositat: maneres innovadores d’ensenyar i aprendre matemàtiques (innovadora perquè no es fa, però lògica i evident).
Farem una  petita prova i en lloc de publicar aquestes curiositats, descobriments i conclusions en els seus apartats corresponents, estaran com a entrada del mes i quan es caduquin, ja s’arxivaran en els seus apartats.
Com que estic tan contenta d’estar registrada a l’ARA, penjo algunes notícies o articles d’opinió que m’han semblat interessants d’aquest mes. No és pas una presentació exhaustiva, sinó amb el que m’he anat trobant cada dia... Veure-ho aquí (PDF). Índex: Mestres, el millor exemple; Universitats, per un model català; El pedestal on cal enfilar els mestres; Lector moderat i comentaris de nivell.
Una frase per pensar: ¿el llenguatge estructura el pensament o el pensament estructura el llenguatge?
I fins aquí aquest mes, que ja veieu que els aprenentatges estan en ple rodatge. Que gaudiu de la meravellosa Tardor que estem tenint i que apreneu molt!
Molta llum, gisela

descobriments II (novembre)


ENTERREM ELS ALGORISMES ARITMÈTICS
Just que estic donant voltes a l’aprenentatge de les matemàtiques a l’educació infantil però en també totes les edats (perquè el que serveix per a infantil serveix per a tota la vida)... just que penso que hi ha d’haver alguna altra manera, alternativa, que sigui més lògica i natural per aprendre matemàtiques... i ensopego amb el manifest contra l’ATOA, els algorismes tradicionals de les operacions aritmètiques (Claustre Col·legi Aguamansa, Tenerife). Aquest gran descobriment, és tant sols un primer pas en aquesta recerca. D’aquí em llançaré a la Maria Antònia Canals i l’ús de les reglets. Llegiu aquí (PDF) un resum del que plantegen! És molt interessant i xocant alhora.

 ESCOLA I REALITAT. DIVERGÈNCIA ENTRE DOS MONS.
PERSPECTIAV ESCOLAR 355 maig 2011 (pàg. 24 - 35)

D’un debat de classe sobre la contextualització dels aprenentatges vaig llegir aquest article també de retruc d’altres recerques...                                                                                   
“A l’àrea de coneixement del medi es dóna el tema de l’aigua i la terra, on una gota d’aigua anomenada Goti ens explica el cicle de l’aigua, i arriba un moment que el llibre ens planteja una activitat d’avaluació on l’alumne ha de respondre, entre d’altres preguntes, què es un núvol i els diferents tipus de núvols que existeixen. Després de revisar les primeres pàgines del tema o d’haver-s’ho estudiat a casa en el cas que fos un examen) l’alumne contesta sense dubtar que: un núvol és la condensació del vapor d’aigua continguda en l’aire i que existeixen els cirrus, els cúmulus, els nimbus...

Creieu que aquet alumne reconeix aquests núvols, els quals només ha vist en les il·lustracions del llibre, quan surt de l’escola? Creieu que aquest alumne podrà predir si a la tarda, que té partit de futbol amb els amics, aquella situació de núvols pot acabar en precipitació´? (La gent del cicle superior no s’ha plantejat substituir la Goti per en Tomàs Molina al temps de TV3?)”
QUIN ÉS L’IMPACTE I LA IMPORTÀNCIA DE LES IMATGES EN EL MÓN INFANTIL?
Gràcies a l'assignatura de Literatura Infantil estic entrant en matèria sobre les històries i les seves imatges... llegiu-ne aquí (PDF) una primera apoximació! (Gorchs, G. (2008) Reflexions al voltant dels bebès i la lectura. Els imatgiaris. Faristol, 62.)

descobriments I (novembre)


Preguntar per aprendre
De: Montserrat Fons i Juli Palou A: Per què la girafa té el coll llarg? Infància, 148

ABSTRACT – RESUM
A les escoles tradicionals qui pregunta és el mestre i es basa en l’esquema de Pregunta – Resposta – Avaluació (PRA), per tal de comprovar un aprenentatge previst i de les quals el mestre sempre en sap la resposta i alhora d’acatar l’autoritat del mestre.

Constructivisme: el mestre passa a ser el guia  en la construcció dels aprenentatges en lloc de ser-ne l’administrador o pur transmissor.  Ara doncs, les preguntes del mestres no tenen l’interès de controlar els coneixements, sinó de provocar-los. Són preguntes per estimular el coneixement (desvetllar relacions, establir connexions, despertar curiositat, reflexionar sobre què s’ha après, etc.)

(...) + Sabem que una pregunta és bona quan no obtenim una resposta immediata  perquè ens indica que no és simple; també són bones preguntes aquelles que fan adonar d’una contradicció flagrant sobre el que s’està raonant; i també quan orienten la relació entre àmbits diferents. Podríem dir que les bones preguntes són les que fan pensar.

(...) + A fer preguntes no se n’ensenya, se n’aprèn.  Per sort avui ja no sentim la veu de cap mestre que digui: “Nen, això no es pregunta”. Ara hem d’aconseguir que els preguntes que facin els nostres infants siguin bones preguntes.

He pensat que...
Sobre professionals de l’educació n’hi ha dos tipus: els que l’estudien i en saben molt però no l’exerceixen (investigadors universitaris, per exemple), els que no l’estudien però l’exerceixen (i en saben o no; els mestres). He pensat que quin sentit té que aquests dos tipus no es complementin perquè així no s’avança. Jo vull ser els dos tipus alhora. Per això, em dedico a investigar pel meu compte (no tan profundament com un investigador universitari, clar) i a la mínima que puc, a posar-ho en pràctica (tampoc realment encara perquè no puc treballar com a mestra abans de tenir el títol). I així ho faré tota la vida, sense separar les dues activitats. Fins que me’n cansi és clar, que llavors, em dedicaré a una altra professió.

Sobre la sobreprotecció
DE: Roger Pott “Pedagogia: l’art de fer front als riscs, no d’evitar-los” Infància a Europa, 10.19

ABSTRACT – RESUM
La planificació educativa, entre la permissivitat i la sobreprotecció, ha de valorar les oportunitats de desenvolupament.

Criar un infant implica la protecció davant de qualsevol mal, incloent tant el mal a l’infant mateix com a terceres persones – usant l’instrument de la supervisió. No obstant, tota vida té riscs. El resultat és un conflicte irresoluble.
Es podria protegir els infants posant-los en caixes petites. Només així els infants podrien estar segurs. Però aquesta mena de supervisió nega l’objectiu del desenvolupament lliure de l’infant, i per tant, la violació de la llei.

AFEGEIXO: S’ha de deixar que trenquin un plat i no pas evitar-ho dient “Ja el porto jo que et caurà i es trencarà”, s’ha de deixar que pugin i baixin sols de la cadira i no fer prediccions negatives que si es pronuncien, acaben passant: “No baixis que cauràs”. També s’ha de deixar que els infants sàpiguen què són els bassals sortint a fora i posant-hi els peus (si és amb botes d’aigua millor) i no ensenyant-ho amb imatges, per exemple.

Sobre la natura, espai adient pel desenvolupament
Comparacions entre les legislatures d’alguns països pel que fa als espais. Infància a Europa, 10.19  (Pàg. 26)

RESUM: Els països nòrdics o del nord, exposen els infants a l’exterior moltes hores. Aquí, tenim un clima molt més adient per fer-ho, i tanmateix, no ho fem. Mirem-ne la comparació:

A Espanya... no es mencionen els espais i les activitats exteriors en els currículums nacionals. En la majoria dels casos els adults valoren més els espais interiors que els exteriors (per tradició) i per tant els exteriors s’utilitzen poc, tant des del punt de vista educatiu com de salut.

Sobre alumnes amb alt rendiment...
Jose Luís Bernal y Tatana Gayan. Universidad de Zaragoza. Cuadernos de pedagogía (num.  409 febrero 2011)
RESUM: Aquellos que disponen de unas capacidades y posibilidades de aprendizaje por encima de la media, a los que el sistema educativo debe atender ofreciéndoles procesos de enseñanza – aprendizaje adecuados y coherentes con sus demandas. Pero esto no significa que los tengamos que etiquetar como un grupo diferente que debe avanzar en su aprendizaje en espacios y tiempos distintos, de una forma exclusiva y excluyente. El objetivo es respetar su diferencia pero al mismo tiempo velar por la perfecta integración en el grupo.