Estàvem a
classe d’anglès quan vaig donar una ordre en imperatiu a un dels nens amb un
anglès claríssim i ben gesticulat (“Go to the bench and take your bag”) i ell
va respondre:
- Gisela, m’ho
pots dir en lletra de pal, que no t’entenc?
Un company que tot just ha començat a treballar a
ensenyament em comentava que:
“Fent de profe m'estic adonant de dues coses:
- Sé què no haig de fer,
- Sé què no haig de fer,
- No sé com fer el que sé que vull fer.
És difícil adaptar les coses k em passen pel meu cap, de manera que la
feina sigui: amb aprenentatge significatiu, que sigui relacionat amb la meva
àrea, i que els alumnes estiguin motivats!”
En aquest mateix punt estic jo de la meva formació: vull començar a
treballar i a tenir experiències per trobar-me en la situació en què tinc molt
clar què vull i com vull fer les coses però no saber COM.
Ser mestre, un heroi. Si us és més còmode, podeu llegir el següent text en PDF aquí.
Pel temari que es
diu que s’ensenya a la facultat de magisteri, pel que la societat demana i
exigeix als mestres i pel que realment un mestre fa a l’escola, he arribat a la
conclusió que un mestre és un heroi.
I si no, mireu:
Un mestre ha de saber llenguatge musical, expressió
escrita i oral perfecte de la llengua catalana, castellana i anglesa, literatura
a tots els nivells, edats i èpoques, matemàtiques a nivells superiors, saber
fer gimnàstica i tota mena d’habilitats motrius, un entès en política, economia i realitat social del món
mundial, saber-se tota la geografia (inclosos els rius) del món, saber-se
expressar en públic i fer conferències orals, ha de saber dominar les TIC i
altres tipus de tecnologies, etc.
Això pel que fa al coneixement personal, però es clar, un
mestre, com a bon professional, ha de saber TRANSMETRE-HO. Per tant, tot això
que sap, ho ha de saber didàcticament i per fer-ho bé, a més a més, ho ha d’estimar,
sinó, no s’ensenya significativament. Es diu en un paràgraf ràpid, però no és
poc.
I espera! Un mestre ha de saber altres aspectes que van implícits
en la professió com detectar els nivells de desenvolupament de cada infant que
té a l’aula, ha de saber programar i adaptar currículums amb infants amb
necessitats educatives especials, ha de saber avaluar segons els objectius i
capacitats de cada infant, ha de saber tractar l’infant individualment i també
el grup heterogeni col·lectivament, ha de saber dominar un grup, ha de saber la
història personal de cada infant i la seva família, ha de fer de psicòleg en
nombroses ocasions (perquè estem d’acord que abans dels coneixements acadèmics,
s’ha de tenir una base emocional sòlida).
I encara no hem acabat perquè aquesta persona, a part de
saber tot això per ella mateixa, i saber-ho ensenyar, i de saber altres coses
dites en el paràgraf anterior, ha de ser algú capaç de treballar en equip, de
ser bona persona i tenir sensibilitat per a la gent i la vida, ser afectiu amb
els infants i com que és un referent tant important, ha de predicar amb l’exemple
i tenir valors (oh, que bé que queda dir que "jo sóc un mestre que
ensenya valors" mai es concreten quins, però els valors els regalen a la
sortida del metro), i saber transmetre aquests valors, etc. I encara queda un últim
requisit més: saber tractar les famílies, que això ja és una carrera sencera.
Tot això, per estar despreciat socialment i ser criticat
perquè un mestre “té moltes vacances” malgrat mentre no està amb nens fa cursos
de renovació, innova en la seva tasca docent i inclús potser publica
experiències o investigacions.
Gisela!
ResponEliminadoncs jo crec que tu portes aquesta superwoman a dins.
visca la tardor!